Ens neguem a omplir formularis
C. Catalan
Les màquines d’escriure han passat a la història. I els formularis online per accedir a informació pública també. Però el nostre Govern, que va presumint de transparència, encara no ho sap.
Tot va començar amb un tweet:
#Sabiesque el #Govern oferirà 1.077.548 places el curs 2015-2016, 3.515 més que el curs anterior http://t.co/MOlH8XW3Sx
— Govern. Generalitat (@govern) March 15, 2015
Acompanyat d’un gràfic i unes dades:
El Departament d’Educació agrupa els centres públics i els centres concertats (privats que reben diners de la Generalitat) sota la denominació “centres sostinguts amb fons públics”. Llavors, vam voler saber més i vam adreçar un correu a l’Oficina de Premsa i Comunicació (sí, Comunicació) del Departament amb una pregunta molt concreta:
“Ens agradaria saber respecte a aquesta informació i les dades que adjuntem, quantes d’aquestes places de cada nivell són a centres públics públics i quantes a centres concertats que reben diners públics. Restem a l’espera de la vostra resposta.”
La seva resposta a la petició de desglossar sis xifres en dotze xifres és posar un obstacle: “les dades que demana no les portem des de l’Oficina de Comunicació, ho transmetem a la unitat corresponent i li recomanem que ho demani en el formulari de l’enllaç
Doncs bé, no pensem omplir un mínim de deu caselles per demanar una informació que tenim dret a conéixer sobre l’ús d’uns diners (volem saber destinats a quin tipus de centres educatius) que no són de qui els temporalment els administra, sino de tota la ciutadania.
No pensem fer-ho per quatre raons:
1- perquè els estàndars internacionals, entre ells el Conveni del Consell d’Europa sobre Accés a Documents Públics, estableixen que per sol.licitar informació només caldrà indicar la informació necessària per poder rebre-la, com un nom i una adreça electrònica.
2- perquè sol.licitar informació ha de ser ràpid i senzill i tot tràmit que s’hi afegeixi és un obstacle per a que molta gent no exerceixi el seu dret a demanar-ne.
3- perquè l’email és el mitjà de comunicació que tothom fa servir, i l’administració pública té l’obligació d’adaptar-s’hi, si vol estar —com diu— on està la ciutadania. I finalment, perquè si omplo un formulari
4- enlloc —on jo i altres persones puguem accedir— quedarà constància d’allò que vull saber. No sabran que espero resposta. Aquí sí en quedarà.
Amb informació de tuderechoasaber.es. Foto: Flickr
Més sobre educació:
Ensenyament: 460 mil euros l’any per vuit persones… i pobres professors